Aquell qui va penjar les banderes de l'ètica els va reservar cert regust d'hipocresia que, modestament, trobo intolerable. Allò que està bé i allò que està malament, però com t'hi atreveixes? Podria ben ser que els conceptes del Bé i el Mal siguin senzillament inexistents, i no perquè els cridis més alt que ningú esdevindran res remotament similar a una ciència irrefutable.
Qui ets per posar les normes? Qui ets per dir què han de fer els altres, i encara menys què no han de fer. No en tens prou essent la causa dels mals que ens atormenten, no, t'hi has de recrear fent ploure sobre mullat. I com a cirereta vols donar lliçons d'ètica.
Maleïda consciència, cada vegada ens portem pitjor.
Un no s'ha de refiar mai d'aquells que fan grans judicis de valor, i encara menys d'aquells que s'omplen la boca amb paraules d'ètica. Potser es miren al mirall i m'hi veuen a mi.
Hipòcrites.
“Walt Grace's Submarine Test, January 1967”
John Mayer
Born and Raised (2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada