és ella que riu, i el fa net.
Els fils d’or l’atrapen
regalats com una joia
a algú altre.
Ell és poc
i no passa res.
S’hi negarà i perdrà
però l’estimarà igual
fins que jo què sé.
Aquell dia s’entreguen.
Tu m’estimes, tresor?
Mai no ho dubtis
mes no t’enganyis.
Ets bonic però no ets bo
ni em fas bé.
La fe l’empeny
perquè aquell amor
sigui o no, està escrit.
Dóna-m’ho tot, tresor
—li diu—
que el cor tot ho aguanta
i hem de viure’ns
en pau, sense foscors.
El meu amor, perenne
dibuixa una vida de colors
de blanc, vermell i verd.
El seu amor, idèntic
s’escola entre les meves mans
i, llavors, es perd.
Riley Pearce
Misplaced (2017)