Se suposa que calen moments de solitud, i que els matins i les nits han de passar en un silenci d’ànimes que murmuren. Estones en què la llum es difon en un univers ple de colors i formes, i les veus que retronen des del més enllà es fan petites i estridents. Un món tancat amb claus de paper, il·luminat per somnis i deliberacions incoherents, desordenades. Material construït d’èter, espais que només habiten el senyor Robinson i els seus Cadillac dreams, on les tardes transcorren atemporalment, sense pressa, sense pausa. Un silenci estable, una pau inabastable.
“Black and Blue”
Counting Crows
Hard Candy (2002)
dissabte, 22 de febrer del 2014
dilluns, 17 de febrer del 2014
‘Another world, of chocolate bars and baseball cards’
Hi ha dies en què tot funciona, hi ha dies en què tothom et somriu. Hi ha dies en què tot va rodat i les coses vénen de cara. Hi ha dies en què fa un sol que ho il·lumina tot i per alguna raó furtiva el món és un lloc meravellós on viure.
I no tots els dies són així.
“Gravity”
John Mayer
Continuum (2006)
I no tots els dies són així.
“Gravity”
John Mayer
Continuum (2006)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)