A simple vista, barreges i mescles; sembla que l'atzar dibuixi tots els camins. Abduït per una bogeria del tot conscient, pinta i es recrea a la Tela, absurd, absort, genial. Aquella pintura estúpida té un sentit complet i transversal d'insultant elegància i de tall exquisit. Viu entre bojos i personatges ficticis, entre princeses i fills de puta. Deixa un lloc perfecte a la Il·lusió, en tots els sentits de la paraula. Pinta a l'ombra, allà on tothom hi pot veure però on rarament algú hi mira. Dibuixant, poeta, Artista, mestre indiscutible de la nostra completa ignorància. Juganer, a vegades massa, amb un punt de mala llet descarat, malxinat; el típic impresentable, vaja. Té totes les peces, tots els colors: blaus, verds, grocs, vermells i negres; perennement incansable, sempre amb un traç absorbent i autoritari, sense imperfeccions. Pintar fons, retocar cares, i sempre el mateix quadre. Pocs poden escapar de ser titelles víctimes del seu il·lusionisme. Però per molt que sigui la corda qui fa moure el titella, sempre hi ha algú darrera que mou els fils. Algú que l'impulsa a pintar.
"Från Balkongen"
Oskar Linnros
Klappar och Slag (2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada