dilluns, 19 de maig de 2014

Tot el que sé

Havia marxat, i es temia que per no tornar mai més. Allà on fos que havia anat hauria fet nous amics i no tindria mai cap ombra de dubte que havia escollit el que li era millor. Possiblement esborraria tots els seus records i actuaria com si mai no hi hagués estat. El passat quedaria desdibuixat en un núvol tèrbol colgat al cel, al més enllà, un d'aquells que tothom veu i ningú observa.

Ell s'havia quedat sota la pluja incessant del món, i en la soledat, en l’immobilisme permanent, sense alternativa. Amb el que li havia costat aconseguir-la. S'enfonsava sense remei i sense intentar trobar-ne, tranquil·lament, paralitzat per la manca de qualsevol sortida i per no poder tenir-la a prop; per tenir por de tot.

Però l'únic que li importava és que ella estava millor. Amb això n'hi havia prou. Prohibit estar trist. No tornaria, punt.

Taro
alt-J
An Awesome Wave (2012)