dilluns, 7 de juliol de 2014

‘I made a plan to be someone’

Era tan tard que la llum de l'alba començava a treure el cap a les teulades més altes. Un hivern moderat bufava els carrers amb un aire esmunyedís, que trencava el silenci de la inactivitat humana. Encara rodolaven, al seu torn, algunes fulles rebels que havien aguantat la tardor fins l'últim dia, només resignades a claudicar amb el fred d'un any nou. Se li colaven a sota les botes i algunes s'empenyien a ser arrossegades una bona estona, però no li importava massa. Passejava en aquell silenci sense tampoc fixar-se gaire en el seu voltant. Els semàfors feien pampallugues. Alguna llum seguia encesa. Ni un cotxe, ni una persona, ni una història. L'ambient frenètic simplement no hi era.

Havia perdut les ulleres i la dignitat, buscant respostes al fons d’ampolles de colors, als braços de dones de molts llocs, i estava decidit a tocar fons en aquell fred, ben tocat, abans d’encarar un nou tornar a començar. Un continu de llibertat sota de tot, un grapat de somnis lluny dels seus ulls, fent veure que era allà, ni que fos d’esperit, prometent allò que no podia ni ensumar. Assentia, embadalit, begut, veient una nova vida. Un principi honrat i honest, un altre detall que la vida li devia per haver fet sempre allò que tocava quan tocava fer-ho, del tot cansat de les malifetes de l’atzar.

Un home feliç en un museu buit d’ànimes inexistents.

Luna
Bombay Bicycle Club
So Long, See You Tomorrow (2014)