dijous, 25 de juliol de 2013

Mr. Bojangles

Totes les coses d'aquest món es poden considerar infinitament petites. Les podem organitzar i reorganitzar en tota mena de grups, tipus, classes… Però no importa en absolut quina barreja en fem que el resultat és que tot és un agregat de res. Sumar res infinites vegades resulta en un absolut.

És la petita màgia de les coses grans i les coses petites: que les coses grans només són sumes de coses petites. I les coses petites són suma de coses encara més petites. Fins al punt que tot és la suma de res. Jo no sóc res, i ho sóc tot. No sóc res per al món i a la vegada ho sóc tot per a mi mateix.

Agafem la dimensió que agafem, sempre acabem abocats a la veritat simple i absoluta que tot és infinitament petit per acabar formant allò que és infinitament gran.

El resultat de la lògica més simple i devastadora només demostra una cosa: magrat la seva omnipotència, Déu pot ser més petit del que pensem. Potencialment pot no ser res, potencialment ho pot ser tot.

"Take the Right One"
Bombay Bicycle Club
A Different Kind Of Fix (2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada