dissabte, 22 de febrer de 2014

‘I dream of ballerinas, and I don’t know why’

Se suposa que calen moments de solitud, i que els matins i les nits han de passar en un silenci d’ànimes que murmuren. Estones en què la llum es difon en un univers ple de colors i formes, i les veus que retronen des del més enllà es fan petites i estridents. Un món tancat amb claus de paper, il·luminat per somnis i deliberacions incoherents, desordenades. Material construït d’èter, espais que només habiten el senyor Robinson i els seus Cadillac dreams, on les tardes transcorren atemporalment, sense pressa, sense pausa. Un silenci estable, una pau inabastable.

Black and Blue
Counting Crows
Hard Candy (2002)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada