Entre quatre parets, crida i no funciona. No té escapatòria, l’oxigen s’evapora i els minuts que li queden són engolits per una agonia sedant. La llum és cada vegada més fosca i els seus crits es veuen ofegats pel silenci que els contesta, desafiant. L’espai es redueix precipitadament, la voracitat és inexorable. Èter en pols, gel de colors que s'esvaeix. La sang no li circula per les venes, és ja un líquid espès, preparat per entrar en un estat de xoc final. La tensió dels músculs comença a cedir davant l’evidència del que veu que tot acaba. Intenta inspirar i l'ansietat dels pulmons només inhala sorra i expulsa fang. Un oceà de preguntes que deixa sense respondre.
No hi ha sortida, el temps s’esgota.
Tic tac, ja és mort.
“En Caravana”
Txarango
Benvinguts al Llarg Viatge (2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada