El món és una superfície plana sobre la qual ens encanta caminar pels extrems, fer petits equilibris i mirar què hi ha a la caiguda. Amb un somriure innocent ens aventurem a allunyar-nos del centre i provar sort, sense tenir en compte que mirar el buit fixament durant massa estona és un camí sense retorn. Els petits dimonis estan entossudits a recuperar-nos i allunyar-nos de les criatures que habiten la superfície plana. Es posen en fila i demanen el seu torn, quan només volem passejar una estona, tranquil·lament, sense paparazzi donant tombs al nostre voltant.
És que no es pot viure tranquil.
“Winter in The Hamptons”
Josh Rouse
Nashville (2004)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada