diumenge, 29 de setembre del 2013

'Take what's yours, and leave the rest'

D'aquells dies en què plou i fa sol. Mig estabornit a casa seva, un dimarts a la nit de finals de primavera, ampolla de Jim Beam a una distància raonable, i malgrat tot aconseguia veure la realitat completament despullada, evident, incotestable. Nítida. La impressió final que cap de les seves possibles accions podria canviar el que havia d'esdevenir o, pitjor, el que ja havia esdevingut. Ni ell, ni ella, ni ningú no seria capaç d'esborrar el passat, i la pitjor part era que tampoc podrien esborrar el futur.

Oblidat pel món, el cert és que li quedava molt poc. De fet, quasi no li quedava res, s'ho havien endut tot. Potser fer un salt al buit. Única sortida, un nou començament. 3, 2, 1.

"Big Machine"
The Goo Goo Dolls
Gutterflower (2002)

2 comentaris:

  1. Miquel ets un crac, s'havia que escribies be, sobertot amb els treballa de la uni... Tio, m'encanta el teu blog... Estas fet un crack. M'he de disculpar que abans no el llegia...Pero a partir d'ara ja t'asseguro que si!!!!
    XBS

    ResponElimina
  2. Xavier ets molt amable però també molt exagerat...! Ara, venint d'un poeta (la bibliografia m'avala) potser m'ho prenc seriosament... Moltes gràcies per llegir-me! :P És tot un honor que em llegeixi gent com tu.

    ResponElimina